Nosaltres

Els béns comuns són una sèrie de recursos compartits per una comunitat, l’accés als quals ha de poder fer-se mitjançant unes normes i una governança compartida i democràtica. No podem dir que són recursos per ells mateixos a menys que la comunitat els reivindiqui com a tals i reconegui com a mitjà per a resoldre les seves necessitats bàsiques. Per això diem que es produeixen i es mantenen en la interacció de la triada: comunitat, recurs i règim de governança. Aquests aspectes s’acorden de forma col·lectiva amb criteris d’horitzontalitat, d’inclusivitat, amb base democràtica, de proximitat, de sostenibilitat i de no lucre.

Les xarxes de suport mutu són formes d’organització popular que tenen per objectiu la resolució de necessitats bàsiques de la població a través de la solidaritat. Poden aparèixer de manera puntual en situacions de crisis o d’emergència per coordinar accions d’ajuda essencials, com per exemple les xarxes de distribució d’aliments i mascaretes durant la crisi de la Covid-19 o la Xarxa de Suport Mutu Dana creada per ajudar les persones afectades per les inundacions d’Horta Sud a València. També poden ser estructures més permanents que busquen garantir espais de trobada, benestar i suport entre determinats col·lectius (famílies, dones, joves, persones grans, persones en situació de soledat, persones nouvingudes, treballadores, afectats per alguna vulneració de drets, etc.). L’objectiu d’aquestes xarxes és desenvolupar formes d’ajuda mútua, promovent la relació d’igual a igual entre les persones. Són espais on la reciprocitat i l’horitzontalitat són fonamentals, posant al centre la persona i les seves potencialitats a l’hora de compartir coneixements, habilitats, serveis o cures, fora de les dinàmiques de l’economia de mercat institucionalitzades.

Les economies comunitàries són el conjunt de pràctiques econòmiques que busquen resoldre necessitats de la comunitat de manera col·lectiva, promovent la solidaritat, l’autogestió i la sostenibilitat. Es fonamenten en la feina conjunta de persones que, de manera voluntària o remunerada, gestionen recursos de manera compartida amb l’objectiu de reduir la dependencia del sistema econòmic dominant i fomentar l’autonomia local. La seva caracteristica distintiva és que busca generar un impacte social i ambiental positiu. Alguns exemples d’economies comunitàries inclouen: Grups de consum agroecològic, horts comunitaris, espais de gestió comunitària, xarxes i mercats d’intercanvi, monedes comunitàries, bancs del temps, experiències d’habitatge col·lectiu, grups de criança compartida, etc. Aquestes iniciatives permeten a la comunitat que hi participa definir l’accés i els serveis comuns que s’ofereixen amb una visió basada en la reciprocitat, la redistribució de recursos i la igualtat d’oportunitats per a tots els membres.